Leyre
SS23
Una noia corre entre gris i calma. Enmig d’un paisatge de sorra grisa i vent, entre la natura i el rastre industrial. No sap si marxa o torna. Sembla perduda, potser fugint, potser buscant. El seu moviment és incert, com si volgués escapar d’alguna cosa però alhora trobar-se. Una veu —la d’una amiga— l’acompanya.
amiga vola, explora, recorre, però amiga, no fugis torna quan vulguis, puguis, necessitis
El missatge és una abraçada a la distància. Una invitació a explorar sense perdre les arrels, a créixer sense oblidar qui ets. No és una fugida, sinó un avançar; no és perdre’s, sinó trobar nous camins per tornar més sencera. Créixer també és saber tornar
